dijous, 13 de novembre del 2008

El postscript és un llenguatge de programació que descriu les pàgines.

Alguns dels caràcters que descriu, són l'orientació de pàgina, el tamany, i la quantitat d'elements i la seva situació en la pàgina. Això es fa mitjançant una série d'ordres com "setup" o "page down", també descriu els marges, les distàncies entre objectes, etc. Bàsicament, descriure tot el que hi surt a la pàgina quan es visualitza.

Tenim uns interprets d'aquest llenguatge, que són els dispositius o màquines que entenen el llenguatge postscript i el resteritzen. Poden ser impresores, filmadores o un intérpret virtual (Adobe Distiller). El Adobe Distiller, va inclós amb el paquet Adobe CS3, que interpretael document postscript i el converteix en un PDF (portable desktop format).

La historia

El postscript es va crear en 1982 per Adobe Systems, per John warnock i Chuck Geschke. A partir d'aquest descobriment, van sortir una série d'aplicacions que generaven PDF. Al començament hi va haver en Adobe un projecte intern per a crear un format de fitxers per a que els documents es puguessin distribuir per la companyía, veient-se en qualsevol ordinador, amb qualsevol sistema operatiu.

Adobe ja disposava de dues coses que quasi encaixaven amb la idea: El PostScript (una tecnologia independent del dispositiu i la plataforma que servia per a descriure documents) i Adobe Illustrator (que podia obrir i mostrar fitxers PostScript molt simples) Els ingeniers de Adobe van millorar ambdues tecnologies i van crear un nou format de fitxers (Portable File Document: PDF, una espècie de PostScript optimitzat) i una serie d'aplicacions capaces de crear i mostrar aquests fitxers.



El primer Acrobat va sortir al 1991, pero al ser massa car els programes que permetíen llegir PDF's, no va tenir massa éxit. La segona versió del lector de PDF's Acrobat Reader, va sortir al 1994. Va incloure una serie de millores bastant importants, com una nova interfaç d'usuari per al programa i afegits molt útils com víncles externs, enllaços, anotacions, color independent...

Al 1996 Acrobat Reader i el PDF ja es va començar a enfocar cap a la pre-impressió. Es van incloure uns elements i característiques que permetíen treballar la pre-impressió amb PDF's. Alguns són: suport de l'espai de color CMYK, colors directes que es conservaben directament dintre del PDF, funcions de trama, semitons i demés elements del color. No obstant, el PDF era una cosa en si, massa inútil, ja que poques empreses treballaven amb imatges PDF.

Pero l'auténtica revel.lació va ser l'Acrobat Reader 5, al 2001. Va significar un avanç molt gran en l'ús universal de PDF i la seva creacó, així com el suport de lectura i diverses característiques més que van portar a aquest programa, i al PDF, a començar a ser molt utilitzats per la seva facilitat i poc pes relatiu. Es clar que després es van anar treient més actualitzacions.

De les primeres màquines que interpretaven PDF i postscript, tenim el Lasser Writter, de Apple, com a impresora, i en filmadores, la Linatromic de Agfa (aquesta companyia va ser de les primeres a promoure el postscript). Exemple de la màquina de Apple:


A Illustrator, que també treballa i pot crear PDF, es fa mitjançant: arxiu->imprimir->crear un arxiu postscript. Tots els arxius de postscript, tenen un altre arxiu que els descriu, que es diu PPD (postscript printer description) que explica e indica el que porta l'arxiu inicial.

El Distiller, per tant, és un interpret digital, interpreta postscript i fa PDF d'aquests arxius. El seu funcionament és, un cop obert, arrestrem l'arxiu postscript i crearà un PDF on teniem l'original. És com un arxiu postscript endreçat i ordenat. Ocupa menys que el propi postscript inicial, i és un programa que permet veure molt bé tot el que té el document encriptat. Els PDF, un cop fets, s'han de controlar per a imprimir-los. Inclou tot tipus d'informació sobre el programa.